l’amor agredolç bressola la lluna tendrosa,
i silencia els delits guardats i els secrets absoluts.
La brúixola del records assenyala l’horitzó,
una mar agitada sota un mantell obac una única consigna, l’oneig de mots closos.
L’ombra captiva calla els teus besos fosos,
els diàlegs teixits, les afanyoses abraçades,la teva nostàlgia, sempre a recer del meu cor.
La nua utopia trontolla tremolosa,
venen febroses hores, dies orfes,espirals de malenconia.
En aquesta vida callada,
una il·lusió latent batega indeturablement,un amor confident, un càlid sospir.
Quan l’ austera platja
escampa el teu rostre que somriu fluixet,no cap l’oblit en l’escalf dels teus ulls..
Lliuro aquests pensaments,
confesso al cor aquestes paraules,per ajocar el vel tenaç i tossut de la raó.
Mansueta esperança quasi imperceptible,
íntegra i transparent,aviva la calidesa preuada i la generosa estima.