Quan
no hi ha res més a dir, parla amb silenci.
Quan
parlar atueix una bella història , que hi hagi silenci.
Quan
fer avinent els records no és més que un reclam, convé silenci.
Quan
esclarir només afecta a un mateix, resta en silenci.
Quan
callar ho denota tot, no cal res més.
I
mentres aquestes paraules s’arrelen al
cor i a l’enteniment, l’ànima declina
amb tristor. El ferm propòsit la nega. La soledat és aclaparadora.