Estava preparat per donar-se
sense lleis, sense intercanvis, amb ferma valentia, amb fe voluntariosa, amb
mirada atenta, amb cura respectuosa, amb convicció responsable i encuriosida
erudició.
Però no havia estat suficient.
La solitud embolcallava el seu passat, el seu present i el seu futur. De què li havia servit haver sigut el guerrer més agosarat, el soldat més compromès, el vigilant més lleial....si el seu amor particular no havia pogut ser mai conferit.
Vanament caminava l’estèril
desert com l’únic paratge que havia conegut, i enyorava un possible que li
havia estat negat sempre.
La providència no havia sigut més que una circumstància temporal, testimoni d’un amor particular perdut.