Engargussament

L’engargussament d’aquest present,
encarcara les meves emocions,
fent desenraonada marrada,
en aquesta escarpada singladura.

Mentre la pena m’abandona,
costejo dia i nit en el meu navili,
i mentre escateixo la veritat,
entomo les ferestes onades,
pugnant la mort de les meves idees
i sedegant el somieig més arrelat i castís,
per poder així, rescatar la meva utopia.

La buidor d’unes carícies,
la reminiscència d’una tendresa ara amarga,
la malenconia de records desgavellats,
m’acompanyen en aquestes hores, dies i mesos…
i no puc alleugerir el cor, que  sanglota,
car ja li ha arribat la desesperança…

Aviat tiraré l’àncora,

fermaré la nau,
oblidaré la brava mar,
i lliuraré l’enyorança.