Com es deu dir aquell que com una allau enderroca els pensaments i grollerament disposa la raó a zero. Aquell que quan cerques el motiu genuí de la rauxa, de nous interessos, de tendres il·lusions i d’extraordinàries fantasies…només li trobes poemes i cançons …
Com es deu dir aquell que monopolitza la curiositat, embriaga els sentits, i promou la vigília desconsiderada de tot el que envolta l’univers… i l’humil camí d’una vida quotidiana resta amarat d’entusiasme i en cada passa més bell i il·luminat que mai…Com es deu dir aquell que llueix molt més que el sol, i et permet veure en la foscor i somniar a plena llum del dia…
Com es deu dir aquell que t’ajuda a conquerir muntanyes i convincent et dóna la raó per a què ho facis sense recances .
Com es deu dir aquell que et descobreix virtuts i habilitats i com a cómplice participa en construir un univers particular.
Com es deu dir aquell que mentre roman viu et transfigura i t’emmena a l’acció i al compromís, emprenent així, com un quixot viatger, gestes alegres, felices i magnànimes…
Com es deu dir aquell que insolent puja el tren, fa recompte dels passatgers, mira de reüll el trajecte recorregut i sense vacil·lar et canvia el destí.