Pour qui sonne?

Aucun homme n'est lui-même
comparable à une île.
Chaque homme est un fragment du continent,
partie du continent.
Loin de la mer Si un morceau,
Europe perdrait.
Comme si un promontoire.
Comme si un manoir.
Votre ami ou de ta propre.
La mort de tout homme me diminue,
parce que je suis impliqué dans l'humanité.
Par conséquent, n'envoie jamais demander
Pour qui sonne le glas,
il sonne pour toi..

14 d’oct. 2011

El vent

Fa temps que el vent s’endú tot allò que troba, fins i tot, els camins s’esvaeixen. L’aire enfadós ho arrasa tot sense miraments i esborra sense pietat les últimes dreceres.

Tal dia farà un any, i és així com es sentencia amb un poder màgic derogant i abolint la intensitat de qualsevol de les guspires enceses.
La memòria és l’únic que la tempesta de sorra no pot emportar-se, caldrà però ara ser constant i mantenir-la viva, car el paisatge nouvingut farà oblidar com fou temps enrere.

Nous camins, nous colors, noves olors, noves textures...esdevindran un nou futur, potser encisador o potser ple de quietud i espera. En tot cas, per sort, les llavors escampades temps enllà brotaran i amb elles noves sendes,...
El vent però continuarà bufant quan vulgui...directe el cor i  el glaç sec continuarà fent esquerdes, directe al cor, mentre.. el fred minvarà les penes.

També sortirà el sol revifant una primavera, i la lluna continuarà vetllant amb les estrelles.
No se m’acudeix res més que taral·lejar...

Al vent, la cara al vent,
el cor al vent, les mans al vent,
els ulls al vent, al vent del món.