Fa dies que el cervell no deixa de fer run run,
He estat atrapada doncs a una paraula?
Diuen que la vida ofereix i treu…
No sé pas jo què hi ha del cert de tot plegat..Fa pocs dies escoltava a algú important dir que la vida era una estafa,que era molt difícil ser feliç…l’amor se li havia allunyat…
Vaig començar fa molts anys un planell que dia a dia dibuixava,amb l’esperança que en el trajecte, el sender fos clar i amable de fer…
on la força del que creia i anomenava amor arrodonís les pedres d’aquell camí,
pels que estimo i per a mi,
aquell que ja els avis anunciaven pesarós.
I ara…
L’amor és una paraula???,on sembla que tot hom fa servir a la seva conveniencia,
a les necessitats del cor de cadascú,
amb milers de formes i colors,
que es dóna a si mateix segons el nivell d’exigència personal d’un mateix,
com si d’un buffet lliure en parléssim…???
On queda aquell en què rau la incodicionalitat absoluta,
que jau en el núvols blancs de la tendresa,
que creix amb la felicitat del qui estimes,
que no té finit possible quan el sents,
que és tan intens que crema dins el cor,
aquell que connecta les ànimes i fa pampallugues elèctriques…Algú està equivocat,
algú està errat,
algú fa una mala praxis,
algú no ho ha entès,
algú no ha après bé,
Qui…???