Compte amb la ingenuïtat!!

La ingenuïtat és un d’aquells tresors que malauradament perdem al llarg del nostre viatge . Naixem aliens a la bondat i a la maldat, a la superficialitat, al consumisme, a l’egoisme, a l’enveja, a l’amor, al sacrifici, a la responsabilitat,…Som éssers que experimentem efusivament la vida i sense poder-ho evitar,  poc a poc la raó se’ns educa fins creure que entén allò que veu i toca. L’ infinitat de percepcions irreversiblement es converteixen en sentiments, valors i conviccions,...no vull pas entrar en la valúa d’aquests.

Tot perquè la societat on vivim marca fervorosament la drecera del que suposadament és correcte i quasi ens obliga a fer camí en ella. Sort de la intuïció, que ens insinua que podria haver altres camins i llavors, ens passem el llarg viatge reptant els límits establerts,  sobrepassant-los i evidentment dibuixant d’altres.

Depèn de cada individu i de les seves eleccions, del què ha après en les seves estades vitals, què farà que pugui, a poc a poc, redissenyar  les noves oportunitats i una altra possible societat.

Molt poc sovint, per mala sort, aquells que redibuixen un nou sistema, una manera diferent de comprendre la societat i la vida, tenen el reconeixement que es mereixen. Quasi sempre cal un succés molt gros, una evidència aclaparadora, per a què la resta es commogui, s’identifiqui i cregui.

                Si hi penses una mica i observes el teu voltant, estem plagats de persones que han perdut del tot la ingenuïtat, han sigut absorbits per la matèria en el seu ampli significat i ja no comprenen la bella trascendència de lo conceptual i el seu poder màgic per percebre la vida humanament.

                Els mapes mostren el camí a seguir, assenyalen la cova del tresor, recorden les distàncies que calen recórrer, ponderen les aventures del trajecte...Quan un té el cor rebel i impetuós, que parla i es reafirma poderosament...mentre pot, es nega a seguir tal fulla de ruta. La pràctica d'aquesta, l’experimentes com una opció que elimina la improvisació i minva el sentit de l’orientació.

               La llibertat de moure’t i viure seguint el què el cor crida i la raó argumenta...és una de les sensacions més vives i captivadores que hi ha!!

                Però per això, es precisa d'una lucidesa i d'una fortalesa psíquica que no sempre és propera, anar a la deriva comporta naufragis que no estàs preparat a acceptar moltes vegades... implica mantenir la memòria viva, el pensament actiu, la tolerància on line...reconèixer sempre la diversitat en el viure, sentir i experimentar, admetre les diferències...

                I... hi ha instants que desitjaries tenir un mapa, que et reclames no haver estat més rigurós i que et culpabilitzes per no haver seguit les normes establertes...

Alguns patim etapes de crisi existencial,  instants en què volem l’estabilitat dels que sí posseieixen el seu planell vital,...altres moments aconseguim de tan en tan  viure feliçment en una rutina establerta...

                He arribat a la conclusió que  naixem amb certes habilitats, aptituds i naturalesa.  I que alguns venim al món amb l’esperit del llop solitari, de la pantera indomable i inquieta, de la gavina voladora o de l’elefant exigent i curiós... i vivim fidels a un instint de supervivència que ens domina i ens fa indòcils...a vegades feliços, a cops nostàlgics i de tan en tan potser un xic turmentats.

 L’enyor de lo impossible  ho justifiquem amb el toc màgic de les paraules i del pensament.

Som viatgers  difícils d’estimar..difícils d’aguantar, imprevisibles, una mica rars i molt sovint egoistes. Cal però, fer lloança de la ingenuïtat dels nostres fers...la que presumim tenir com a bressol de tots els nostres sentiments i que proclamem com a origen genuí de la puresa de les nostres intencions...

Però compte no només és ingenuïtat!!!