Com un infant que acaba d’aprendre a caminar i que surt disparat a la caça de provar, tastar, experimentar, aprendre i conèixer el seu voltant, així em moc en el món actual que se’m presenta tan imponent i captivador.
Diàriament convergeixen multitud d’experiències que intento absorbir, entendre, assumir i aplicar…Ambiciosa tasca, esgotadora!
A casa, hi ha tal agitació brogent, que el pragmatisme és el meu aliat per l’anàlisi i la presa de decisions. La raó està en extrema activitat, no para de traginar. No hi ha fill gran o petit que no em sorprengui en el moment menys esperat...i de cop, amb una por aterridora cal actuar, cal dir alguna cosa, cal fer quelcom...quan res no és possible, la rendició pública és una bona estratègia d’atac per reconduir aquella situació que d’inici havia estat perduda.
No menys intens és el dia a dia a la feina, on el rellotge juga a anar cada cop més de pressa i on les tasques es multipliquen i es multipliquen. Però allà on gaudeixo més és escoltant, prenent notes, sentint parlar, explicar i raonar a la meva gent habitual o a gent nova que per un motiu ò un altre vaig trobant en el meu dia a dia. Sento com el cervell s’exprimeix per captar el màxim detall i no oblidar tota història, tot consell, tota reflexió ò opinió que m’ha semblat meravellós, oportú, intel·ligent, lògic, útil ò pràctic. Imaginar com construir solucions, com si d’un dibuix parléssim, fer el seu esbós i convertir-lo en realitat,... no puc explicar tan màgic plaer.
Allà on potser la seguretat fa fallida és en les relacions humanes afectives. Mai han sigut el meu fort. Sempre dubtosa, sempre patidora, sempre vigilant, sempre perfeccionista...el cor i el pensament no paren de fer hores extres...mai és suficient, la por s’apropia de mi i a vegades no puc discórrer amb claredat...Camino amb peus de plom, molt a poc a poc, de puntetes, reservada i sense perdre detall...no voldria pas deixar d’estimar, no voldria pas que em deixessin d’estimar... Car l'amor és un sentiment embadalit i encisador i sense ell, en totes llurs definicions i dimensions, em costaria molt de respirar.