L’Hotel Llibertat ja està a arreu del món.
Ja té delegacions com si d’una empresa en parléssim. Però no és tal cosa….
Com aquella primera vegada, a la plaça de Tahrir, el pots diferenciar de la resta,…té la porta ben oberta, de nit i de dia, ineluctable, incorruptible.
I com llavors, molts el visiten, el vigilen, el cuiden, el somnien...milions de cors es revolten animats per la seva presència.
Està molt concorregut, hi ha milers de persones cooperant entre elles per una causa justa, humana, civil. Fan un cant a la Llibertat, a la Responsabilitat i a la Coresponsabilitat.
Centenars de places han fet el seu petit Hotel, com a símbol d’esdeveniments importants i epicentre de pretensions socials necessàries i d’urgència a implantar en el nostre sistema polític, social i econòmic.
Caldrà però alguna cosa més que cantar, opinar i expressar...caldrà contribuir d’alguna manera buscant un efecte comú que tots clamen i clamem serenament indignats... Caldrà buscar solucions, maneres, fórmules, ...Però no ens enganyem...aconseguir-ho implica renúncies, donar, sacrificar-se, treballar dur sense buscar recompenses personals, pensar en el conjunt social... Estem preparats?
Si volem un revolució social real, pacífica i ferma, haurem de ser molt generosos, molt treballadors, molt humils i molt ambiciosos en el benefici social col·lectiu. Caldrà donar un bon cop de falç i defensar el que per tots ens és legítim....sense comptar què perdem pel camí a canvi.
És fàcil culpar, més difícil és la reflexió i la crítica constructiva...
El sistema no funciona...però el nostre col·lectiu social tampoc pot presumir de disposar de l’elixir de la innocència i la ingenuïtat...la reforma social és tan important com la reforma del sistema i caldrà prendre mesures... Voldrem? Serem capaços de fer-ho? Serem prou autocrítics?
Això sí, mentre hi hagi petits Hotels Llibertats hi haurà allotjament, punts de trobada per poder compartir, reflexionar, reivindicar , retrobar i reconstruir tantes vegades com faci falta.
Així sia. Fem-ho!!