No vaig tenir l’ocasió de conèixe’l personalment, només l’he vist dues vegades en viu i en directe i la resta a través de la televisió.
És sorprenent com algú malgrat ser llunyà puguis sentir-lo tan proper.
La resposta es fàcil, la seva genialitat seduïa irreversiblement. El seu cínic pragmatisme, el realisme més sarcàstic expressat en divertides històries impossibles t’imantaven irremeiablement.
Com una espectadora més coneixia d’ell poca cosa, però intuïtivament sempre he cregut que en el seus petits afers hi havia grans fets. Havia de ser així, la saviesa de la seva ironia reflectia l’anàlisi rigorós d’un esperit bo, solidari, generós, rebel i intel·ligent.
Tinc el sentiment de dol de la marxa d’algú important, algú que valia la pena. Segurament molts no van saber mai d’ell, però aquests el que ignoren, és que ens va deixar el més bonic regal, un record ideal, bucòlic, viu i actiu....com el rastre d’un cometa que espurneja al bell mig de l’univers.
Sort tenim de les vídues que mantenen entre elles la seva veritable essència...i de tan en tan ens regalen petits secrets de tan bella persona que et permeten per uns instants formar part d’aquella realitat que un dia va ser i que no tornarà.