Quan caminant t’adones que la travessa s’ha acabat…
Quan hi penses i no vols donar més voltes al tema…
Quan busques la porta de sortida…
Quan imagines històries alternatives…
Quan el cap es despista amb altres coses…
Quan enyores el vol dels ocells…
Quan anheles la soledat...
Quan ja no tens ganes d’opinar....
Quan el cor ha fugit sense avisar...
Quan els paisatges són tan interessants...
Quan has oblidat què et feia il·lusió...
Quan ja no mires amb curiositat...
Quan parlar és tan avorrit...!!
Quan ja no estàs enfadat....
Quan fa temps que no esclates a riure...
Són petits fets que adverteixen la gènesi del final
i la innovació d’una inexorable nova època....