Fa dies que les paraules no volen pronunciar-se, han decidit tancar-se i emmudir-se dins el cor..... no poden explicar el que creuen, els hi és massa complicat.
Els pensaments vaguen taciturns per la ment, abstrets en impressions confuses, irracionals i irresolubles. No tenen cap sortida viable.
Presonera del silenci, sobrevisc apuntant en un bloc de notes petites expressions que vaig trobant al llarg dels dies… entre cançó i cançó, entre xerrades confiades, entre opinió i opinió compartida, ....
Potser algun dia,... quan el cor em torni a parlar i pacient m’expliqui què li ha passat, ho podré comprendre...
Mentrestant, esperaré pacient en el meu univers particular, atenta. La intuïció haurà de ser la meva aliada, fins que la lògica pugui reparar la raó i la faci un xic més espavilada, i no calgui negar el toc de màgia que tan anhelo.