Si el teu voltant et parla de erudició, admiració, reconeixement, sapiència…podries arribar a creure que és real.
Si la feina feta la perceps extensa, significativa, resolta, magnànima, noble… podries pensar que és real.
Si al passejar-te per la memòria recordes fets intensos, experiències inoblidables, sentiments extrems, episodis commovedors...podries suposar que fóra real.
Si aquells que tan estimes resten al teu costat compartint lliurement la felicitat, els gestos carinyosos i els parlars confiats...podries sentir que és real...
L’autenticitat de lo real radica en la simplicitat de les percepcions i la humilitat en què són rebudes i interpretades.
No és més aquell que és més vehement amb el que sent, no és més aquell que cregut de si mateix ho explica vanitosament, no és més aquell que posseint extensa riquesa es complau amb la seva brillantor...això només és supèrbia, arrogància, petulància, presumpció, envaniment...
L’orgull tan sols és l’alegria de viure, la força per experimentar, les ganes de sentir, l’eufòria de lluitar, l’entusiasme de compartir, el goig de regalar i fins i tot l’art d’ensenyar a tot hom amb completa i coherent humanitat.