He buscat el seu significat en llibres i diccionaris…però cap em suggereix el què em va transmetre aquella persona. Hi ha una cançó que en el seu parlar pots percebre-la però no revela el seu misteriós concepte. És com un sentiment excels, en estat gasos, pots respirar-lo però no pots tocar-lo...
Curiosament un dia, quan ja havia abandonat la possibilitat d’aconseguir desxifrar l’essència d’aquesta emoció, en una sobretaula la meva mare es va posar a parlar de la tendresa…amb fervent interès vaig escoltar paraula per paraula el què ella explicava… la tendresa era un sentiment pur i blanc, que tenia un origen bo, sincer i una finalitat dolça i transparent, de bones intencions….
Em va semblar una definició portentosament singular i captivadora… encara però, la tendresa em resulta una evocació estranyament preciosa i alhora desesperadament imprecisa.