Poema *

Començo a sospitar
que m’he perdut en el meu univers,
i haig d’admetre-ho,
el temps ha guanyat la partida…
Ja he perdut la vergonya,
el soroll ha emmudit,
i crec que em començo  a esmicolar..
però quasi no em fa mal.
La malaptesa de no detectar els senyals
m’ha portat a viure  nits sense final
i a levitar en dies misteriosos
per poder trobar respostes.
No hi ha forma humana d’escapar
la ment és innoble quan pensa
que tornaria a reviure-ho tot sense dubtar.
I si els instants fossin reversibles...
m’oblidaria de tu cada dia
perquè sabria que et tornaria a recordar...

*algunes frases han sigut extretes de cançons  o d’algun guió de pel·lícula i adaptades en el context del poema