La família ... quin gran tresor! La seva autenticitat es fa certa cada dia en les persones que la fan possible, perquè estimen sense dubtar, donen incondicionalment, protegeixen sense pensar i accepten sense recances.
No té llinatge, no entén de races i no discrimina les diferències. Neix rica i en el pas ineluctable del temps enforteix el seu patrimoni, la seva herència.
Nadons, infants, joves, grans i vells...una colla amb entesa i ben organitzada, el respecte, la dedicació i la generositat estan presents. Tots ballen alhora, al mateix compàs i amb el mateix ritme. Però cada individu amb la seva pròpia personalitat, amb la seva pròpia opinió, amb el seu propi llenguatge esdevé únic i peça clau del grup.
La vellesa és saviesa, la maduresa experiència, la joventut oportunitat, la infància innocència i el naixement renovació...tot té un perquè, tot té un lloc, tot té un pla, tot té una raó de ser. Com la llavor quan germina, esdevé fulla i creix com a planta, s’enforteix com un arbust i s’arrela com un arbre... i és l’arbre florit que dóna fruits i són els fruits que al pansir-se faran de llavors que podran germinar... un pla de natura ben dissenyat, si més no.
Però no fóra possible tal garantida fortalesa sense el toc màgic, aquell que no es pot entendre sino viure, aquell que no es pot tocar sino imaginar, aquell que no pots representar però sí sentir... no hi ha dubte, l’amor és el geni que amb poderós enginy construeix aquesta fantasia meravellosa i la fa realitat.